La xerrada de l’Enric Casulleras no ha deixat a cap dels assistents indiferent. Hem parlat d’hàbits que cal repensar, de costos, de solucions del passat i de miracles que no podem esperar que passaran.
Si actualment per satisfer els nostres hàbits de vida necessitem 1,7 terres, és a dir que actualment ja estem gastant la meitat dels recursos que pertanyen als nostres fills, se’ns fa evident que cal replantejar-nos aquests hàbits.
Ens cal repensar com fem els desplaçaments —un infant que comença a jugar en un equip als cinc anys i juga fins als vint, al cap d’aquests anys haurà recorregut, en desplaçaments, la circumferència de la terra més d’una vegada—. Ens cal repensar els hàbits de dieta —el 60% dels animals del nostre planeta són animals destinats a satisfer el nostre consum de carn—. Ens cal repensar els hàbits en el vestir —potser no cal a l’hivern anar en màniga curta per casa.
L’Enric també ens ha fet veure que no ens podem permetre dir no a tot de forma sistemàtica. Si no estem disposats a tenir molins de vent al costat de casa perquè embruten el paisatge, trobarem més boniques les torres d’alta tensió que haurem de tenir per transportar l’energia produïda en altres llocs, per exemple a les terres d’Aragó, i energia que haurem de pagar a un preu més car?
Aquí és on les cooperatives podem ser un punt d’inflexió. Si el camp de plaques fotovoltaiques del costat de casa és propietat de l’empresa X potser no el voldrem. Però, i si els propietaris del camp de plaques som nosaltres i els nostres veïns, i ens proveeix d’energia gratuïta? Potser veurem aquest camp de plaques amb uns altres ulls.
Està clar que no podem seguir així indefinidament. La pregunta és si aquest canvi es farà de manera abrupta i caòtica o si serem capaços de fer-lo de manera ordenada, preveient els canvis necessaris.
Malgrat que molts actuem com si això no anés amb nosaltres, les migracions pel canvi climàtic ja han començat. L’Enric ens ha posat com exemple els habitants que vivien dels fruits d’el llac que s’ha assecat al Txad.
Moltes gràcies Enric per fer-nos obrir els ulls i per posar-nos davant les nostres contradiccions.
Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència. Us esperem a la propera xerrada.